Poques finestres per protecció
Enfilats a la torre quadrada veiem tan sols una petita finestra en forma de punta de fletxa; és l'espitllera sagetera, sempre al servei de la protecció, que no oblidem que es tracta d'una castell de frontera i d'una època de conquestes i reconquestes.
A la mateixa torre, una altra petita obertura. Ara, una porta que condueix a la sala d'armes.
El Castell, així ho indiquen els forats de les bigues que els més observadors podran veure a les parets, té dos pisos. Al pis de dalt, dues estances dividides per una impressionant arcada de mig punt. Una, fou l'habitació del Comte de Pallars. El luxe pel fet de ser el senyor, el marca la latrina dins de la pròpia habitació.
L'altra estança, un gran saló menjador, amb els aiguamans per tal de seure a taula amb les mans ben netes i assaborir el menjar; servit, evidentment, pel servei del senyor.
La sala, de grans dimensions, era del tot polivalent; ho demostra el fet que no hi ha gaires mobles i, la majoria dels que hi ha, són desmuntables i multifuncionals.
A més de les funcions de menjador, sala de ball i sala d'estar, es va convertir en un espai destinat a alguns actes oficials com ara l'administració de justícia. Als castells més antics era l'únic espai reservat a l'habitatge, i per tant, de nit hi dormia tota la cort, és a dir, els membres de la unitat domèstica, els servents més propers als senyors, els col·laboradors immediats i els convidats, en unes estores plegables que es guardaven de dia en els cofres arrambats a la paret i que es desplegaven de nit un cop arraconades les taules. També era l'espai on es feia ostensible la riquesa i la posició del senyor, i per això estava decorat amb tots els elements luxosos que la seva capacitat econòmica pogués permetre i que la seva posició social exigís. De les parets penjaven tapissos i pel terra es desplegaven catifes.
La ubicació dels castells en turons i dalt de les carenes impedeix, en moltes ocasions, disposar d'una font d'aigua en l'entorn immediat del castell; i encara és més difícil que aquesta font es trobi a l'interior del recinte fortificat. Per aquest motiu els constructors dels castells van dissenyar diversos procediments per abastar-se sempre al màxim d'aigua possible, per tal de poder desenvolupar la vida diària i estar preparat per a resistir un setge.
Al Castell de Mur, hi ha una cisterna un tan curiosa; ja que està elevada. Curiositat estranya, ja que realment és més difícil conservar l'aigua elevada que no pas fer un forat i introduir l'aigua allí.
En aquesta zona, els visitants poden observar també, una mena de cobert en forma de semicercle on fer foc, i la latrina per l'ús dels soldats. En el cas del castell de Mur, s'ha pogut comprovar que les aigües grises -utilitzades en la neteja i la higiene- eren expulsades a l'exterior per uns desguassos on, mitjançant uns canals excavats a la roca, eren dirigides cap a una possible cisterna, que no ha estat localitzada fins al moment. Aquestes aigües podien ser reciclades i emprades per a abeurar els animals.
I, al pati d'armes una altra curiositat: un invent al servei de la protecció i, parlant en un llenguatge més actual, un sistema per estalviar costos. Un sol soldat defensava el pati des d'una petita porta; l'entrada en forma de ziga-zaga evitava que els enemics poguessin agafar prou embranzida per esfondrar-la.
L'última estança, abans de sortir del Castell, és la Taborda, la presó que no pot faltar mai en cap castell.
