Viure al castell

El castell va ser construït pels pagesos del terme, que quan calia hi anaven a fer serveis obligats i gratuïts. Adossades a una cara del castell hi ha algunes cases dels pagesos que rebien protecció. És, així ho marca l'època, el poble al servei dels senyors feudals.

Per tant, el castell és mantingut pel treball dels pagesos que paguen censos en espècie. Encara que la majoria dels habitants del castell es dediquen a activitats diverses, aquestes no inclouen les activitats productives com conrear la terra, tallar fusta, pasturar ramats, fer obres de construcció, etc.

A partir de la visita guiada al Castell de Mur, els visitants es poden fer una idea de com devia ser la vida quotidiana en aquella època.

Si parlem d'intimitat, cal dir que es tracta d'un concepte que, tal i com l'entenem nosaltres avui en dia, en aquella època es podia considerar molt precària. Tots els habitants del castell dormien pràcticament junts. L'alcova, on dormien el senyors dels castell, està separada de la sala tan sols per unes cortines. La resta dels habitants del castell dormen, col·lectivament, a la sala, a l'altre cantó de les cortines.

I si toquem els hàbits culinaris és on apareixen clars exemples de la jerarquia que marca, i molt, l'època medieval i la vida als castells.

El blat era escàs i la major part de la població menjava pa fet d'una barreja de cereals, d'ordi, sègol, mill i també de llegums. El pa es presentava normalment en forma de fogassa, és a dir, a base d'una massa de farina en forma rodona cuita al forn. La noblesa sí que menjava pa de blat, que al segle XII era símbol de l'alimentació de les classes dominants, l'aristocràcia i el clergat.
La noblesa consumia una quantitat important de carn i en una proporció molt més elevada que els altres estaments. La gent del poble i del servei del castell menjaven brous o potatges de verdures, sobretot cols, naps, llegums i carn quan es podia. Les verdures, com els llegums, són uns productes poc apreciats per l'aristocràcia. Els nobles en mengen com a penitència pels pecats i per obligació els dies de magre marcats per l'església.

El peix era un aliment important perquè al llarg de l'any calia fer dejuni i abstinència durant 160 dies: el divendres i el dissabte, per la Quaresma, durant l'Advent, etc. Es menjava peix de mar i també de riu, tant fresc com salat. Aquest castell està molt lluny del mar, però és a prop del riu Noguera Pallaresa.

El vi a les nostres latituds era la beguda més usual. Tothom bevia vi, fins i tot els infants. L'aigua sola era desaconsellada pels metges que trobaven el vi una beguda saludable.  El vi de vegades es barrejava amb productes que servien per perfumar-lo i conservar-lo; s'hi posava mel, farigola, pebre, reïnes, tal com feien els grecs i els romans.

Pel que fa a les costums higièniques pròpies de l'època, la visita al Castell de Mur ens ajudarà, en certa manera, a trencar amb alguns tòpics.

Sovint es parla de la poca preocupació per les qüestions higièniques en aquests castells; però això no és cert. En alguns encara es poden veure perfectament les comunes o latrines que en català medieval s'anomenaven privades.

La neteja personal es basa sobretot a rentar-se les mans abans de menjar. A l'hora de dinar s'oferia aigua als comensals d'acord amb un hàbit molt arrelat que esdevé gairebé ritual.

Però a més els habitants dels castells es banyaven, no sabem si amb gaire freqüència, però les banyeres de fusta encercolades, semblants a grans tines, apareixen a la iconografia, de vegades apareixen amb una roba a dintre que sobresurt per les vores de la banyera, segurament per no clavar-se estelles mentre es banyaven.