Temps era temps
"Temps era temps hi havia, en un poblet medieval...", així comença una cançó popular catalana i així pot començar, també, la història del Castell de Mur. Un castell que ja hem dit que era de frontera, però que la seva funció principal, no va ser tant vigilar la frontera amb al-Àndalus, sinó la de dominar i vigilar un territori i la seva gent.
És a dir, cal relacionar-lo més amb el feudalisme que amb la funció de vigilar la frontera. Per què? Doncs perquè la serra del Montsec ja oferia una protecció considerable, i, a més, el senyor del castell, Arnau Mir de Tost, va ser el primer en travessar la frontera i conquerir Àger; amb la qual cosa la frontera es va desplaçar molt més al sud.
Documentat des del 969, el castell va pertànyer, primer, als comtes de Pallars i, més endavant, en la seva època més "esplendorosa", als Mur. És una de tantes històries de canvi de mans de grans poders, entre nobles i a partir de casaments, herències i pactes inverosímils.
En aquest cas, al 1055 Ramon V del Pallars Jussà l'hi cedeix a Arnau Mir de Tost com a dot per casar-se amb la seva filla. I Arnau Mir de Tost va treure'n força profit d'aquest "premi" pel seu matrimoni. El seu territori va créixer de tal manera que aviat s'hi van afegir més fortaleses; els castells de La Guàrdia, Estorm, Moror, l'Alzina i Puigcercós, van passar a formar part, així, del patrimoni d'Arnau Mir de Tost.
Poderós però no immortal, Arnau Mir va lliurar, al morir, les seves possessions a la seva filla Valença, esposa del comte Ramon V. A partir d'aquí, les següents generacions continuarien fent créixer el patrimoni heretat.
Santa Maria de Mur Ramon V i Valença van començar, l'any 1057, la construcció d'una església. La va continuar el seu fill, Pere Ramon, que la va fer consagrar l'any 1069. No va ser fins 30 anys després que Pere Ramon va cedir a vincular directament la Santa Seu a la canònica. Així, va sorgir una administració exempta dels Bisbes d'Urgell. En els temps de glòria, des de la canònica dels Mur s'exercia en una dotzena d'esglésies més; però a finals del segle XIV la vida canonical va començar a decaure. La canònica va ser convertida en col·legiata i, al 1851, ja va acabar de perdre tots els seus privilegis i va quedar com a simple parròquia rural, la que avui encara poden admirar els visitants del castell. I val a dir, també, que les pintures que decoraven l'absis central són considerades com a una de les millors mostres de pintura romànica. Malauradament, caldria anar a l'estranger per poder veure-les, ja que es troben a Boston.
